miércoles, 4 de mayo de 2016

ÚLTIMA ENTRADA

Bona nit lectors, avui us redactaré la meva última entrada en aquest bloc com alumne de 2n de batxillerat. Qui sap si d’aquí a uns anys tornaré a escriure, mai es pot dir que serà l’última entrada!!:)

Aquest escrit d’avui comentaré tot el període de la Transició basant-me en si la democràcia era forta i va poder superar la oposició i també valoraré en quin moment crec que es duu a terme la fi de la Transició. Finalment faré una petita valoració i comiat del bloc sobre la meva experiència.

La Transició democràtica espanyola és el període comprès entre la fi de la dictadura franquista i el restabliment de les institucions democràtiques a Espanya. Als inicis es buscava una sèrie de reformes que havien de conduir a la democratització progressiva. Exactament el 1975, on entrà al capdavant el govern d’Arias Navarro, però amb un plantejament reformista insuficient i un continuisme franquista. Amb la por que Arias Navarro pogués desprestigiar la monarquia i beneficiar l’oposició, un any més tard, el 1976, el rei Joan Carles va forçar la dimissió d’Arias Navarro i va imposar Adolfo Suárez.  A partir de llavors s’inicià un procés de construcció de la democràcia, amb unes eleccions generals que van ser guanyades per la UCD. També en aquest període va destacar l’elaboració d’una constitució democràtica el juny del 1977. Durant els primers anys de democràcia el govern va haver d’afrontar una greu crisi econòmica i unes fortes tensions derivades dels opositors a la democràcia. Tot i això, aquestes oposicions envers la democràcia van ser superades amb èxit per una democràcia forta. La segona legislatura de la Transició, va estar marcada per l’avenç cap a la consolidació democràtica, però també per la crisi interna del partit del govern i per un intent de cop d’Estat que intentarà obstaculitzar la democràcia. A causa d’aquesta crisi, Suárez va dimitir  i Calvo Sotelo va ser investit nou cap de govern. Llavors jo crec que s’arriba a la fi de la Transició quan l’any 1982 Calvo Sotelo decideix dissoldre el Parlament i convocar eleccions generals (on va guanyar el PSOE), ja que seguidament s’esdevindrà una etapa de normalitat constitucional de la democràcia espanyola. 

Finalment m’agradaria fer un petit comiat i valoració en aquest bloc sobre tots els escrits que he efectuat aquest any a 2n de batxillerat. He redactat diferents textos, des d’analitzar un comentari radiofònic, en comentar articles del diari o bé fent comparacions amb passat i present. Si hagués de fer una valoració general sobre tots els redactats, posaria èmfasi en la gran relació que hi ha en fets passats d’Espanya que ara tornen a esdevenir i també amb la millora de la capacitat de resumir diferents continguts i fer les nostres pròpies opinions sobre els fets de la història d’Espanya.

Esperem que no sigui l’últim escrit que redacti al meu bloc.

Gràcies.

GVG.


domingo, 24 de abril de 2016

Creixement econòmic influenciat pel règim franquista?

Bona nit lectors, avui toca fer una entrada al bloc sobre la influència que va tenir el franquisme, exactament en el creixement econòmic que es va produir a Espanya entre els anys 1959 i 1973.

L’activitat es basa en el fet que els alumnes hem de donar la nostra opinió sobre si creiem que el règim franquista va ser responsable del creixement econòmic espanyol.

Espanya, durant el 1939 i el 1959, va viure unes repercussions econòmiques molt negatives. Tot va ser a causa de l’autosuficiència econòmica, l’autarquia. Una sèrie de reformes de la política autàrquica, va comportar una sèrie de conseqüències molt desfavorables per les condicions de vida de la societat espanyola i també per la seva economia.

Per aquest motiu, per la mala situació econòmica d’Espanya, es va poder dur a terme un gran creixement econòmic. Entre el 1959 i el 1973 Espanya va tenir un període de desenvolupament econòmic molt intens, en què la taxa de creixement va ser la segona més important, després de Japó. També va afavorir els grans efectes positius en l’expansió de l’economia europea en el comerç exterior i també la millora de la productivitat amb noves tecnologies a les indústries entre d’altres.

A causa de totes les raons que he anomenat, crec que el creixement econòmic d’Espanya va estar influenciat en part de responsabilitat pel règim franquista, ja que va adoptar unes mesures que van afavorir el creixement econòmic. Tot i això, crec que independentment del règim que governés en aquell moment al país, també s’hauria dut a terme un desenvolupament econòmic a causa per la mala situació en què el país es trobava.

GVG


lunes, 28 de marzo de 2016

COMENTARI ARTICLE

Bon dia lectors! Tot i que estem en plenes vacances de Pasqua, us faré una nova entrada al blog.

Aquesta entrada serà sobre un comentari d’un article del diari digital “eldiario.es”. Aquest article, porta com a títol - El Ministerio de Defensa acoge una charla que justifica el golpe de Franco, "un militar prudente y profesional".

Primer de tot l’article explica els fets que van passar a la conferència del dia 8 de març de 2016. Aquesta conferencia, que va acollir el Ministeri de Defensa, va ser a càrrec de l’historiador Stanley Payne.

En la primera part de l’article, Stanley exposa la seva opinió sobre els fets que van conduir cap al cop d’estat del 18 de juliol de 1936 i a l’esclat de la Guerra Civil. Al llarg de l’article, ell sempre dona la culpa del cop d’estat al govern d’esquerres, i explica diferents raons per poder justificar la seva afirmació. Per una banda assegura que els colpistes, van intentar dialogar amb persones del costat del president de la República, Manuel Azaña, però que ells no van voler. També assegura que en els últims anys durant la Segona República, va haver-hi un frau fiscal per part del govern d’esquerres. Ell creu que en les eleccions del febrer de 1936, les eleccions van ser manipulades perquè acabés guanyant el Front Popular. Fins i tot, Stanley arriba a fer un paral·lelisme entre el govern d’esquerres i el règim nazi, amb la situació de caos que es vivia i l’assassinat de José Calvo Sotelo. Aquestes són una de les tantes raons que dóna Stanley a la conferència per arribar a justificar que el govern d’esquerres va ser el principal culpable.

En la segona part, Stanley parla sobre l’actuació que va tenir Franco, que defineix com una actuació prudent i professional. Com a la primera part Stanley dona diferents raons, com per exemple l’intent de diàleg de Franco amb Manuel Azaña, per justificar la seva afirmació on Franco va ser prudent i professional.
Si voleu entrar en detall, us deixaré al final de la publicació l’adreça per entrar en l’article, però ara m’agradaria donar la meva opinió.

Primer de tot, donant la meva opinió sobre la primera part de l’article, no estic a favor quan Stanley diu que tot va ser culpa del govern d’esquerres. Crec que l’esclat de la Guerra Civil, va ser a causa de l’enfrontament entre els dos bàndols (dretes i esquerres), fins que la població va quedar dividida en dos i per això els dos bàndols van tenir la seva part de culpa. També, referent al frau fiscal, estic d’acord que el govern d’esquerres manipulà les eleccions però estic segur que el govern de dretes també manipulà diferents resultats, i que el govern de la República no fou l’únic que utilitzà el frau electoral. Finament, crec que la situació d’inestabilitat política és a conseqüència de la poca consistència de les idees que tenien els dos bàndols.

Ja per acabar, donant la meva opinió sobre la segona part de l’article, estic d’acord com defineix Franco com prudent i professional. Ja que Franco no es va posar a davant del cop militar fins que no va veure que tenia totes les possibilitats per guanyar la guerra.


GVG. 

domingo, 6 de marzo de 2016

Valoració sobre l’inici de la Guerra Civil Espanyola.

Bona nit lectors, avui em toca presentar-vos un tema nou! Els alumnes de 2n de batxillerat ja hem començat el 3r trimestre i això significa que iniciem tema.
Per continuar l’etapa de la Segona República, aquest tema tractarem la Guerra Civil.
Aquesta activitat constarà de donar la nostra opinió sobre aquesta afirmació: “La Guerra Civil és fruit del fracàs del pronunciament del 18 de juliol de 1936”.

Durant l’any 1936 ha Espanya es vivia una situació de violència i inestabilitat política.
Les eleccions de febrer de 1936, on van guanyar el Front Popular, van ser les últimes abans que s’iniciés el pronunciament. En aquestes eleccions va guanyar la coalició d’esquerres i va tornar per uns moments l’eufòria de la República d’esquerres. A partir d’aquesta victòria, va començar una forta oposició dels partits de dretes contra l’actual govern.
El 17 de juliol de 1936 és va produir un Alzamiento Nacional, i es va estendre ràpidament la insurrecció contra la República, on es van unir la majoria de les guaricions militars d’Espanya. Aquesta insurrecció va triomfar en pràcticament tota l’Espanya interior però va fracassar allà on predominaven les forces d’esquerres. I aquest fracàs que va tenir la insurrecció a diferents llocs d’Espanya, com per exemple a Catalunya, va ser el fet que provocà l’inici de la Guerra Civil.
Espanya es va quedar clarament dividida en dos bàndols: els d’esquerres, partidaris de la República també anomenats rojos; i els de dretes, partidaris del cop d’Estat.
Els insurrectes no havien previst una oposició en el seu pronunciament militar i a causa d’aquesta oposició del bàndol contrari, es va iniciar la Guerra Civil que durà del 1936 al 1939.

Finalment, amb totes aquestes raons que he citat anteriorment, justifico que estic d’acord en què la guerra civil és fruit del fracàs del pronunciament del 18 de juliol de 1936.

lunes, 8 de febrero de 2016

PASSAT O PRESENT?

Bona tarda lectors! Avui em toca presentar-vos la meva segona activitat d’aquest any.

Aquesta activitat té una gran semblança en l’anterior, ja que també faré una comparació entre la situació actual, exactament l’any 2010, i una situació passada de l’any 1932. Llavors, l’activitat consta de trobar les semblances entre l’Estatut d’Autonomia del 1932 amb l’Estatut d’Autonomia que es va aprovar el 2010.

Començaré parlant de l’actualitat. L’any 2010 al parlament de Catalunya es va aprovar per una àmplia majoria un nou Estatut d’Autonomia. Aquest va ser aprovat i votat per tots els partits del govern menys pel Partit Popular (PP). Llavors quan ja s’havia aprovat a Catalunya, es va portar al govern espanyol però no hi van estar d’acord. A partir d’aquí, el govern espanyol va començar a fer retallades i a treure diversos punts d’aquell Estatut d’Autonomia aprovat pel govern català. Un exemple és que el govern espanyol va treure el primer punt que era que Catalunya esdevingués una nació. En aquell moment, el partit que governava a Espanya era el PSOE, liderat per Zapatero. Aquest, primer de tot va dir que aprovaria l’Estatut d’Autonomia que aprovés el parlament de Catalunya, però més tard es va veure que no va ser així.

Aquesta situació ens dóna la idea per transportar-nos en el temps i anar l’any 1931, quan el govern català presenta un nou Estatut d’Autonomia. Primer de tot, el govern català donat suport per un plebiscit popular, va aprovar l’Estatut de Núria. Aquest es va presentar al govern espanyol i va ser rebutjat totalment, especialment pels partits de dretes. Aquests partits es van defensar amb la Constitució de 1931 que feia evident la impossibilitat d’aprovar l’Estatut de Núria. Finalment una vegada rebutjat, Manuel Azaña va redactar un nou Estatut d’Autonomia el 1932. Aquest nou Estatut compartia alguns punts de l’anterior Estatut de Núria però també tenia certes diferències.

En conclusió, podem veure que tant en l’Estatut d’Autonomia de l’any 2010 i l’any 1932, es repeteix la mateixa situació. El govern català aprova un Estatut d’Autonomia però el govern espanyol reacciona eliminant diversos punts d’aquests estatuts a favor seu.

GVG.


domingo, 31 de enero de 2016

ANÀLISI D'UN COMENTARI RADIOFÒNIC

La primera activitat que he de fer aquest any és molt especial. Haig d’analitzar un comentari radiofònic que va fer una locutor la setmana passada.

Es tracta de comentar en què fa referencia aquest comentari que va dir el locutor: “Les eleccions a Espanya han portat a una situació d’immobilitat dels dos principals partits. El rei, sobre el qual planeja el record del que va fer Alfons XIII, no vol precipitar-se ni evidenciar la seva posició”.

Pot ser que us estigueu preguntant quina relació hi ha entre aquesta frase del locutor i la història que podem estar treballant. Doncs sí, ara a continuació us ho explicaré.

El locutor compara la situació actual, amb la que va viure Espanya a les primeres dècades del segle XX, als voltants del 1930. En aquells temps, el rei Alfons XIII va deixar de banda els partits polítics, a causa de la situació inestable per formar govern, i va facilitar la dictadura de Primo de Rivera, que més tard es va veure obligat a retirar-li la confiança. A partir de llavors, la monarquia es va veure en perill després del pas del general Berenguer i l’almirall Aznar, que van precedir la proclamació de la Segona República Espanyola, i que va comportar l’exili d’Alfons XIII.

Actualment, després de les eleccions del passat mes de desembre a l’Estat espanyol, cap partit polític ha assolit la majoria suficient de vots per formar govern en solitari, portant el país a una situació d’inestabilitat. Per aquest motiu, els partits han de posar-se d’acord entre ells per arribar a possibles pactes per a formar govern. De moment, això no s’està produint i el rei es troba en una situació difícil en la qual ha de moure fitxa. Fins ara, Felip V s’ha reunit amb gairebé tots els partits polítics espanyols amb representació al Congrés, però no s’ha decantat encara per a quin proposar per la investidura. Aquests dies s’està realitzant una segona volta de contactes que hauran d’acabar amb la proposta final del rei.


GVG