domingo, 7 de junio de 2015

GUERRA FREDA I DESCOLONITZACIÓ

Bon dia!! Avui us explicaré les dues últimes activitats d'aquest curs, que són la Guerra Freda i la Descolonització. 

Primer de tot explicaré per sobre en què va consistir la Guerra Freda. En aquest cas, no vam fer cap activitat especial, sinó que vam fer la lliçó amb el llibre, els apunts i amb ampliacions d'Internet. La Guerra Freda comença en finalitzar la Segona Guerra Mundial el 1945 i dura fins al 1991. Principalment la Guerra Freda consisteix en l'enfrontament de les dues superpotències; els Estats Units i la Unió Soviètica. Durant gairebé cinquanta anys van estar en conflicte, passant per períodes molt tensos a punt d'arribar en l'extrem per fer esclatar un conflicte nuclear. Tot això a causa que cada superpotència volia defensar un model polític, social i econòmic diferent, generalment diferenciats pel bloc comunista (URSS) i el bloc capitalista (EUA). A causa de tot això, durant aquests anys, es van anar creant conflictes entre els aliats de les superpotències, sempre amb l'objectiu que una superpotència es volia sentir-se superior a l'altra. Finalment la Guerra va acabar quan George Bush i Mikhaïl Gorbatxov van proclamar el final de la guerra freda i la desintegració de la Unió Soviètica. Llavors l'URSS va passar a ser Rússia, i es va quedar els Estats Units com l'única superpotència mundial, és a dir, va acabar amb la derrota del bloc comunista.  

Bé, després de treballar la Guerra Freda, vam introduir-nos en la descolonització. Aquest va ser un procés que tendeix a la independència o a l'autodeterminació política dels països colonitzats. La descolonització es va dur a terme a causa de la feblesa de les metròpolis després de la Segona Guerra Mundial, també ja que van començar a sorgir moviments independentistes i l'URSS i els Estats Units estaven a favor. Els països que es volien independitzar o podien fer mitjançant la guerra, la negociació o bé una combinació de les dues. Finalment la descolonització va causar la creació del Tercer Món. Un exemple a destacar d'un país que es va independitzar és l'Índia, amb els dos grans líders Gandhi i Neru, que van imposar la independència del seu país de forma pacífica. 

Bé, aquí acaba la meva última publicació en el bloc d'aquest curs i espero que us hagi agradat les meves publicacions relacionades en temes importants sobre la història del món contemporani. 
Gràcies!!!

GVG.

domingo, 5 de abril de 2015

TOTALITARISME

Bona tarda, avui toca explicar les dues últimes activitats, relacionades amb el totalitarisme, que vam fer per tancar el segon trimestre.

La primera activitat va consistir en que després de formular-nos aquesta pregunta: ”L’Estat Islàmic és un estat totalitarista?” Nosaltres havíem de buscar tota la informació per internet i a partir d’aquesta, havíem de fer la nostra resposta o més ben dit opinió.

Quan ja havíem acabat de fer la recerca, vaig arribar a la conclusió que l’Estat Islàmic era un estat totalitarista. Ja que complia gairebé totes les característiques dels sistemes totalitaristes, com per exemple les idees expansionistes, el partit únic o el culte a la violència entre d’altres.

La segona activitat que vam fer, es va dividir en dos parts. La primera part consistia a entrar en un blog i llegir un text que tenia com a títol “La banalitat del mal”. Aquest text era escrit per Hannah Arendt, alemanya i jueva que va viure en primera persona en l’alemanya nazi, i explicava la seva vida i opinió de tots els fets que van succeir en aquells temps.

Després d’haver-nos llegit el text, i haver escrit les idees principals que hi havíem trobat, vam passar a la segona part de l’activitat. Aquesta consistia a donar la nostra opinió sobre el que havíem llegit. Llavors vaig haver d’analitzar bastant bé el text per després donar una bona opinió, que finalment vaig trobar que la majoria d’idees, opinava igual que l’escriptora, tot i que en algunes discrepava.

Ja per acabar, vull donar la meva opinió sobre aquestes dues activitats. Jo crec que la primera activitat sobre l’Estat Islàmic va ser força entretinguda, ja que per la meva part no coneixia gaire bé aquest tema i em van semblar força interessant alguns temes que vam parlar. Finalment l’última activitat per mi va ser la més complicada. Sembla que donar una opinió no costi gaire, però realment costa bastant, ja que crec que per donar una bona opinió has de conèixer molt bé el tema i saber-ho relacionar amb temes anteriors que tenen referència. Ja per acabar només vull dir que durant tot el curs estem practicant les activitats d’opinió, i tot i que encara tinc  una mica de dificultat, crec que cada vegada o estic millorant.

GVG

domingo, 22 de febrero de 2015

LA CRISI DE 1929 I L'ACTUAL.

Després d’acabar de tractar la Revolució Russa, vam treballar el crac del 29. L’activitat va consistir en una sèrie de preguntes. Primer ens vam formular aquesta pregunta: - Per què es va originar el crac del 29 i la crisi actual? Nosaltres podíem consultar a internet informació per poder respondre bé les preguntes i informar-nos bé sobre aquest tema. Després d’haver-la contestat i comentat a classe, ens vam formular una altra pregunta: - Quins aspectes tenien en comú i quins els diferenciava les dues crisis? Amb tota la informació que havíem trobat ja podíem contestar bé aquesta pregunta. Al principi jo pensava que hi havia més coses en comú que no pas diferents, però analitzant-ho bé vaig trobar que només tenien en comú les principals característiques però a fons eren força diferents. Ja per finalitzar l’activitat, vam formular l’última pregunta, que era una opinió personal que podia estar acceptada tota resposta raonada, i era: - Per la teva opinió, quina crisi ha sigut pitjor? Jo personalment vaig tenir la resposta ben clara, i vaig pensar que la pitjor va ser la de 1929. Em va semblar que amb la deficiència de recursos que tenien, amb la poca experiència i amb la por que es vivia en aquell moment, entre altres coses, va ser pitjor que la crisi actual.

Comparació entre la crisi de 1929 i la de 2008.

A mi personalment va ser una activitat que em va agradar força, i potser de les millors que hem fet durant el curs. Una de les qüestions és perquè tinc bastant interès per aquest tema relacionat amb l’economia i quan tocava buscar informació em va agradar, ja que vaig aprendre alguns factors que no creia que es produïssin quan hi havia una crisi. També em va agradar, ja que és un tema actual i crec que s’hauria de treballar més temes d’aquesta mena, ja que nosaltres tenim de començar a entendre tot el que passa al món des de temes de política fins a temes d’economia. En definitiva, que ha sigut una activitat que m’ha motivat a aprendre més coses sobre el tema que em vull dedicar.

GVG


lunes, 16 de febrero de 2015

REVOLUCIÓ RUSSA

Aquesta activitat que explicarem avui tracta sobre la Revolució Russa. Dins d’aquest tema vam fer diferents activitats, que tot seguit us explicaré.

Primer de tot, per introduir el tema, vam fer una activitat de recerca. Ens vam agrupar en grups de cinc persones. Cada grup havia de buscar informació, en llibres o internet, sobre quatre punts:

1. La Rússia del Tsar
2. La revolució de 1905
3. La revolució de 1917
4. A partir de 1929

Vam fer un document Word amb tota la informació que vam trobar i li vam enviar a la professora. Aquesta activitat la vam fer per introduir-nos al temari. Va ser una activitat força pesada, ja que d’aquests quatre punts hi havia molta informació i costava molt sintetitzar-la.

Per acabar de complementar aquesta activitat, el pròxim dia amb els mateixos grups vam fer un joc. Aquest consistia que la professora projectava una pregunta a la pantalla digital relacionada amb tota la informació que anteriorment havíem buscat, i els grups que sabien la pregunta aixecaven la mà. Qui encertava la pregunta aconseguia un punt, i guanyava qui va acabar amb més punts. Aquesta activitat va agradar-me força, perquè era divertida, entretinguda, hi havia competitivitat i repassàvem temari.

La pròxima activitat va ser mirar una pel·lícula. S’anomena ‘Revolución en la granja’. Us podeu preguntar que té a veure aquesta pel·lícula amb la Revolució Russa? Doncs si la mireu, podreu veure que hi ha moltes coses en comú. Els personatges que surten s’identifiquen pel seu comportament amb personatges com Stalin, Lenin o Trotstki. També en totes les diferents etapes de la Revolució s’identifiquen amb la Revolució Russa, com el descontentament del poble, la dictadura de les lleis o la forma de comportar-se davant d’una Revolució.

Per acabar el temari de la Revolució Russa, vam acabar fent unes preguntes que relacionaven la pel·lícula amb la realitat. Eren preguntes per afirmar que havíem entès bé la pel·lícula i el paral·lelisme que es feia amb la realitat.

A mi personalment, l’activitat de la pel·lícula amb les preguntes hem va agradar molt. Realment amb la primera activitat que vam fer de recerca no havia entès gaire els conceptes i les diferents etapes, però amb la pel·lícula hem va quedar força clar i va ajudar-me a entendre-ho millor.


GVG.

miércoles, 14 de enero de 2015

PRIMERA GUERRA MUNDIAL

Bona tarda! Primer de tot, espero que tots vosaltres haguéssiu passat unes bones vacances, i desitjar-vos que aquest any 2015 sigui molt millor i podem gaudir-lo molt.

Començaré explicant-vos que el tema que redactaré avui tracta sobre la Primera Guerra Mundial.

Vam començar a introduir la Primera Guerra Mundial amb una activitat que vam fer a través d'Internet. Ens vam posar a la pàgina web anomenada Iacare i vam fer l’activitat. Aquesta tractava d'una simulació com si tu mateix fossis el Kàiser Alemany i prenguessis unes determinades decisions. A la pantalla apareixia un petit text i a baix havies de contestar una pregunta, que a mesura que anaves contestant anaves passant de pantalla. Llavors a dalt de l’activitat et sortia dues puntuacions: una puntuació t’indicava si havies contestat correctament les preguntes amb un tant per cert, i l’altra puntuació t’indicava que la teva decisió que havies escollit era la correcta o no a la decisió que el Kàiser havia pres a la realitat. D’aquesta manera com més percentatge tenies a la part de baix, més semblança tenies a les decisions del Kàiser Alemany.

Jo personalment, recordo que al principi de l’activitat no t’explicava gaire bé la forma i la finalitat de l’exercici, i que a les primeres preguntes costava una mica d’entendre els percentatges que t’apareixien a dalt de la pantalla. Però a mesura d’anar fent l’activitat, anaves veient el seu funcionament. Finalment com la majoria de les activitats, trobo que és una bona forma d’aprendre amb un mitjà que no és el tradicional llibre i també d’una forma divertida.

Un altre dia, quan ja havíem fet tota l’activitat que us he explicat anteriorment, per acabar-ho de treballar, vam fer una activitat final per a veure si els conceptes els havíem consolidat. Dins de la mateixa activitat anterior, hi havia un document que et podies descarregar d’unes quatre pàgines. En aquest document apareixia un text amb uns espais en blanc. Tractava que a través de tota la teoria que havíem après en l’anterior activitat, ara ho havíem de recordar i omplir-ho.

Aquesta activitat a mi em va costar una mica, ja que hi havia moltes dates i noms concrets. Per això, en haver d'omplir els espais amb blanc vaig haver de consultar l’activitat anterior per acabar de trobar algunes respostes.

La pròxima activitat relacionada amb la Primera Guerra Mundial va ser analitzar un còmic, que també la vam extreure de la pàgina web Iacare. Aquesta activitat tenia una imatge amb 53 vinyetes, com un petit còmic. En les vinyetes apareixien de forma divertida alguns països que van participar en la 1a Guerra Mundial, i parlaven entre ells. La nostra feina era que a partir del que deien entre ells, ho havíem de relacionar amb els fets de la guerra i explicar el que realment ens transmetia aquella vinyeta.

La meva valoració sobre aquesta activitat va ser força positiva, ja que totes les vinyetes estaven escrites en anglès i nosaltres vam poder treballar la Primera Guerra Mundial amb aquest idioma. Realment al principi em va costar una mica relacionar les vinyetes amb els fets de la guerra, però quan ja n’havies analitzat unes quantes ja no costava tant. Per això vull comentar que va ser una activitat difícil, però vam poder relacionar en unes vinyetes, la 1a Guerra Mundial molt resumida.

Ja per acabar, l’última activitat que vam fer relacionada amb la Primera Guerra Mundial va ser que per mitjà d’un Slideshare, vam repassar les principals característiques i conseqüències que va comportar la 1a Guerra Mundial.

D’aquesta forma, hem acabat de treballar el bloc de la Primera Guerra Mundial, fent un bon repàs i relacionant els conceptes de la guerra en diferents activitats.

GVG.